En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,
els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs
com la llum. També se'ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere
va dir a Jesús: «Senyor, que n'estem, de bé, aquí dalt! Si
voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a
Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i
del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui
m'he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es
prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
«Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més,
sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a
ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre
els morts.
