DISPOSATS A PATIR*

Evangheli (Mt 10,37-42) - Diumenge 28 de juny de 2020 i comentari de J.A. Pagola

Evangeli: En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa». (Mt 10,37-42)

 

Comentari.- Jesús no volia veure patir ningú. El patiment és dolent. Jesús mai el va cercar ni per a si mateix ni per als altres. Al contrari, tota la seva vida va consistir en lluitar contra el sofriment i el mal, que tant de mal fan a les persones.

Les fonts el presenten sempre combatent el patiment que s’amaga en la malaltia, les injustícies, la solitud, la desesperança o la culpabilitat. Així va ser Jesús: un home dedicat a eliminar el sofriment, suprimint injustícies i encomanant força per viure.

Però cercar el bé i la felicitat per a tothom porta molts problemes. Jesús ho sabia per experiència. No es pot estar amb els qui pateixen i cercar el bé dels últims sense provocar el rebuig i l’hostilitat d’aquells als quals no interessa cap canvi. És impossible estar amb els crucificats i no veure’s un dia «crucificat».

Jesús no ho va amagar mai als seus seguidors. Va emprar en diverses ocasions una metàfora inquietant que Mateu ha resumit així: «Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi». No podia haver triat un llenguatge més gràfic. Tots coneixien la imatge terrible del condemnat que, nu i indefens, era obligat a portar sobre les seves espatlles la fusta horitzontal de la creu fins al lloc de l’execució, on l’esperava la fusta vertical clavada a terra.

«Portar la creu» era part del ritual de la crucifixió. El seu objectiu era que el condemnat aparegués davant la societat com a culpable, un home indigne de seguir vivint entre els seus. Tots descansarien veient-lo mort.

Els deixebles tractaven d’entendre’l. Jesús els venia a dir més o menys el següent: «Si em seguiu, heu d’estar disposats a ser rebutjats. Us passarà el mateix que a mi. Als ulls de molts semblareu culpables. Us condemnaran. Cercaran que no molesteu. Haureu de portar la vostra creu. Llavors us assemblereu més a mi. Sereu dignes seguidors meus. Compartireu la sort dels crucificats. Amb ells entrareu un dia al regne de Déu».

Portar la creu no és cercar «creus,» sinó acceptar la «crucifixió» que ens arribarà si seguim els passos de Jesús. Així de clar.

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat